Cal Ros de les Cabres

Cal Ros és una vil·la d’època romana que funcionava com un centre productor de vi i ceràmica entre els segles II aC i V dC. Fou descoberta l’any 1899 pel propietari de la finca, Thomas Morrison –un ciutadà britànic instal·lat a Catalunya per motius empresarials–, en trobar un mosaic policrom, parets i molta ceràmica.

Les intervencions arqueològiques han estat esporàdiques i desiguals, però han permès documentar la zona residencial de la vil·la amb diferents mosaics i parets estucades, així com la part rústica, destinada a tallers i magatzematge de les tasques agrícoles: forn d’àmfores, dipòsits i magatzem de dolia –recipients esfèrics de terrissa molt grans destinats a emmagatzemar i transportar aliments– i abocadors.

Del jaciment, destaca la descoberta feta per J. Serra Ràfols (1946) d’un mosaic que es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya i la troballa d’un segell de bronze, amb la inscripció Publi Valeri Euryali, que dóna nom al primer masnoví conegut.

Les àmfores fetes a Cal Ros s’utilitzaven per envasar el famós vi de la Laietània i transportar-lo per mar a la resta de l’imperi romà, fins a zones tan allunyades com el nord de la Gàl·lia –actual Alemanya–.

El nom de Cal Ros de les Cabres fa referència al masover que hi vivia, Isidre Ramentol, que era de cabellera rossa i cuidava les cabres de la finca.

Carrer de Jaume I, 119

Foto 1. Fotografia actual. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 2. Segell de bronze amb la inscripció P. VALERI EURYALI, s III dC i Copa de ceràmica vidriada, s I aC –II dC. Josep Puig. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 3. Àmfores. Josep Puig. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.