Carrers de St. Pere i Dr. Jaume Curell i Seixanta Escales

El nucli originari del Masnou es va formar al voltant de l’església de Sant Pere, entre els turons coneguts com la Mesquita[1] i la Roca de xeix.

L’orografia del terreny, amb forts desnivells que se superen amb pendents o escales, ha condicionat el desenvolupament del municipi i el seu urbanisme. Un bon exemple d’aquest traçat urbà antic de carrers paral·lels a la línia de costa són els carrers de Sant Pere, Sant Francesc d’Assis i la seva prolongació, doctor Jaume Curell i Sampera –abans carrer de la Ginesta–. En els seus orígens totes aquestes cases gaudien d’una magnífica vista del mar.

Al cim de la Roca de Xeix s’hi arriba per les seixanta escales, que han esdevingut un carrer per a vianants de fort pendent, format per una successió d’esgraons i replans amb un acabat de maons a sardinell molt característic. Aquest punt, actual avinguda Joan XXIII, era l’antic camí d’Alella i constituïa la divisió de les parròquies de Sant Feliu d’Alella i Sant Martí de Teià.

Segons algunes fonts populars, prop d’aquest indret s’hi trobaria el mas que dóna nom al municipi, manso novelli, recollit en un document de l’any 1055. Altres versions situen aquest mas a can Malet. 

[1] mesquita2

  1.  [LC] [AGR] Mescla semilíquida d’orins i matèries fecals que hom treu dels dipòsits de les comunes i serveix per a adobar els camps. Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.

Foto 1. Conjunt de cases dels carrers Sant Pere. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 2. Carrer Doctor Curell. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 3. Seixanta escales. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto en text. Seixanta escales. Teresa Torres. Fons documental: Arxiu Històric Municipal del Masnou - Família Vendrell.