Escola Ocata

L’Escola Ocata és el resultat de la preocupació dels masnovins per una educació pública. Així, l’any 1838 ja es va reunir una comissió per donar educació a cent nens abandonats per falta de mitjans per pagar les retribucions dels mestres. Dos anys més tard s’iniciarien les classes gratuïtes d’ensenyament primari per a nens, i a partir de 1848 també per a nenes.

Les males condicions de la casa de lloguer del carrer del Rastillo –ara de Jaume I–, que es feia servir com a escoles públiques, i la donació d’uns terrenys per part de Miquel Amat Lluch, afavoreixen la construcció d’un edifici de nova planta a partir de 1904. Les obres es financen gràcies a un emprèstit municipal acordat amb els veïns.

L’edifici és obra de l’arquitecte municipal Bonaventura Bassegoda i Amigó, autor també del Casino del Masnou, l’ampliació del cementiri nou i alguns panteons. Les classes s’inicien durant el curs escolar 1905–1906, i l’any 1909 el rei Alfons XIII atorga el títol d’Il·lustríssima Vila al Masnou per la seva tasca educativa.

Des dels orígens l’escolarització és d’ambdós sexes, per aquest motiu es coneixia com a Escola mixta Ocata. L’edifici primitiu, de composició simètrica, destinava l’ala nord als nens i l’altra a les nenes. L’any 1967 es va incorporar una planta superior per allotjar noves aules.

Passeig de Roman Fabra, 1

Foto 1. Escola Ocata. Ramon Boadella. Fons documental: Arxiu Històric Municipal del Masnou.

Foto 2. Entrada. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 3. Escales principals. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 4. Dibuix de la façana de l’Escola d’Ocata, 1903. Bonaventura Bassegoda i Amigó. Fons documental: Arxiu Històric Municipal del Masnou.