Església de Sant Pere

En terrenys que antigament pertanyien a Teià, es va formant al llarg dels segles XVII i XVIII un nucli de població al voltant del turó on avui s’aixeca l’església de Sant Pere.

La impossibilitat d’aquests habitants d’assistir a molts serveis litúrgics –per la distància a l’església parroquial de Sant Martí a Teià– motiva la trobada, el 1769, de cent seixanta caps de família a l’hostal de Francesc Mora per demanar al bisbe el permís per construir una església. El gremi de pescadors i mareantes va contribuir econòmicament a la construcció d’aquest primer temple, que es consagra l’any 1783, el dia de la festivitat del seu patró sant Pere. Amb l’aprovació del rei Ferran VII i el vistiplau de les autoritats eclesiàstiques, s’aconsegueix finalment la titularitat de parròquia pròpia, independent de la de Sant Martí de Teià (1818).

L’edifici primitiu va ser dissenyat per Miquel Garriga, i poc després, a causa de l’augment de la població, l’amplià el seu fill, Pau Garriga i Matas, i queda acabat el 1817. Anys més tard, Miquel Garriga i Roca –nét i fill, respectivament– en duria a terme l’altar major i la capella del Sagrament.

El temple va ser incendiat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment, i va quedar enllestit en la dècada dels anys seixanta quan l’arquitecte Marià Ribas construí els dos cossos superiors de la torre del campanar.

Plaça de l'Església, s/n

Foto 1. Església de Sant Pere. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 2. Estàtua de Sant Pere. Façana de l'església de Sant Pere. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 3. Lateral de l'església de Sant Pere. Núria Duran. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto 4. Reconstrucció històrica en 3D. Josep R. Casals. Fons documental: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Foto en text. Postal. Desconegut. Fons documental: Arxiu Històric Municipal del Masnou.