Can Targa

En el que va ser l’antic barri de mar d’Alella, trobem la masia de Can Targa (s. XVI) i un conjunt de cases properes que tenen el seu origen al segle XVIII. És a partir de 1845 quan aquest barri s’agrega al jove municipi del Masnou —independitzat de Teià vint anys abans— després d’un camí llarg i convuls que va començar l’any 1821.

El nom de Can Targa no prové d’un dels seus propietaris més famosos, el capità Josep Sampera, sinó del cavaller renegat pirata que va capturar.

Un dels darrers hereus de la casa, Josep Ventura i Estapé, va instal·lar-hi una destil·leria que va popularitzar l’anís La Liebre, i també s’hi servia, en porrons, una beguda feta amb rom blanc, ginebra, moscatell, anís i menta.

El reclam principal de la masia era una font que hi havia al fons de l’hort, on els masnovins anaven a prendre la fresca i a la qual el poeta masnoví Josep Pujadas i Truch va dedicar una poesia.

Actualment és un equipament municipal que acull el Servei de Teràpia Ocupacional de Can Targa per a persones amb problemes de salut mental.

La font de can Targa
atrau al vianant:
tot l’any és xamosa,
tostemps té un encant.

Es font cantarina
que canta amb delit,
si canta de dia
refila de nit.

Al clar de la lluna
crida al rossinyol
i aquest l’acompanya
fins que surt el sol.

De dia l’enronden
gentils papellons
i mai no li manquen
perfums ni cançons.
––––
La font de can Targa
és clara i vibrant;
la font de can Targa
tota ella és un cant.

Fragment del poema “La Font de Can Targa”, de Josep Pujadas i Truch, recollit a Masnovines (1936).