Can Teixidor

A la vora del mar s’alça, en una posició preeminent, la masia de Can Teixidor. La seva arquitectura s’assimila a la d’un mas fortificat, amb dependències pròpies d’una explotació agrícola i residencial: casa, capella, celler i una gran bassa que donava l’aigua a un molí fariner.

La troballa de ceràmica d’època romana demostra que ha estat un lloc desitjat des d’èpoques ben antigues. L’ampli celler testimonia la rellevància que tingué al municipi el conreu de la vinya i l’elaboració del vi, sobretot durant els segles XVII i XVIII.

El primer document que fa referència a la casa és la venda del molí i les terres del mas Torre del Molí (1343), per part de Jaume de Sant Climent a Pere des Pla. L'any 1668, les terres passen a ser propietat de Jaume Teixidor, ciutadà honrat de Barcelona i membre del Braç Reial del Consell de Cent. Durant la Guerra de Successió (1701–1714), Can Teixidor va esdevenir un nucli borbònic.

Actualment continua essent una propietat particular gestionada pels marmessors del darrer propietari, Gaietà de Planella i de Fiveller, que va morir sense descendència l’any 1863.