Casino

Una part de l’edifici actual aprofita el cos principal de Can Fontanills, també conegut com a Mas Vell. En les llindes de portes i finestres s’observa l’escut de la família Fontanills, que té per símbol una font.

Aquest edifici del segle XVII i l’antiga torre de defensa annexa, que era de planta quadrada, encara existien entre 1876 i 1887, quan s’hi instal·là el Colegio del Comercio, on impartia classes el pedagog Francesc Flos i Calcat.

Posteriorment la Sociedad Recreativa y Cultural del Casino, fundada el 1875, s’instal·là en aquest edifici i el transformà donant-li l’aspecte actual. L’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó projectà el 1902 aquesta ampliació modernista bastint el cafè, la rotonda, les sales de billars i de jocs. El 1904 es completaren les obres amb la inauguració del teatre destinat a sala de festes, l’element més rellevant del conjunt.

Destaquen els elements decoratius dels vitralls policromats, les rajoles i l’enreixat amb l’anagrama del propietari d’aleshores, Miquel Amat Lluch.

El principal promotor del Casino va ser Pere Grau Maristany i Oliver, comerciant dedicat a l’exportació de vins a Amèrica i president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Va ser un gran mecenes al municipi: va col·laborar en la fundació de les escoles municipals i la Casa Benèfica, i va ser nomenat comte de Lavern pel rei Alfons XIII (1911).

El Casino esdevingué el punt de trobada de les classes benestants, principalment marins, així com de la burgesia masnovina i forana. Amb una estructura fortament jerarquitzada, el recinte era tancat als socis excepte per al ball de la Festa Major, que s’obria a la ciutadania en general. Els actes que s'hi duien a terme eren balls, concerts, representacions teatrals, òperes, vetllades literàries, etc., i cal destacar les famoses revetlles nocturnes de Santa Rosa.

El Casino és en l’actualitat una entitat privada de caire cultural i recreatiu.